Pagar por llorar

Imma Monsó

Artículo ‘Somos breves’ en La Vanguardia, 5/2/2015

Dicen los expertos en mentes que esta falta de ritos para mostrar el duelo en público nos condena a interiorizar el duelo, a vivirlo en la intimidad como si se tratara de una dolencia que debiera ser camuflada. (…) Algo echamos de menos y es probable que un día u otro tengamos que reconciliarnos de nuevo con los ritos de la muerte. Por lo pronto, los americanos, siempre tan emprendedores, ya han creado una especie de agencias de ritos que organizan muestras de duelo y rituales para poner en común el dolor. Es probable que (como somos tan tontos que pagamos por todo lo que antes hacíamos gratis) al final acabemos pagando hasta por llorar a los muertos.

Heteromàntics

Imma Monsó

La Vanguardia, 13/11/2014

Fa uns dies es va celebrar l’Asexual Awareness Week (Setmana de Conscienciació dels Asexuals), que cada tardor s’organitza a diferents capitals del món per potenciar la “visibilitat” dels que decideixen viure sense sexe però sense renunciar a les relacions sentimentals. (…) Volen reconeixement, i volen que els ciutadans, a l’hora d’escollir una opció sexual (cosa que es fa en general a l’adolescència i no és fruit d’una elecció deliberada, tot i que ara sembla que sí), puguin marcar l’opció “sense sexe” al desplegable. Un desplegable que al seu torn té un subdesplegable, ja que els asexuals es divideixen en heteroromàntics, homoromàntics, biromàntics i demisexuals, uf. (…) Gran part dels joves ja no es plantegen l’opció sexual com una cosa natural o com una pulsió a la qual no han de renunciar ni poden fer-ho, sinó com una elecció possible en l’ampli supermercat global de les opcions sexuals. I com més n’hi hagi, millor, perquè la llibertat, diuen, és això: tenir al davant un munt d’opcions per poder decidir... Jo és que sempre em vaig imaginar els éssers lliures fugint de ser classificats. Me’ls imaginava sense nom, sense etiqueta, escapant-se del catàleg, quasi invisibles, renegant fins i tot del deure de decidir... En fi, suposo que només eren això: imaginacions meves.