Imma Monsó
La Vanguardia, 13/11/2014
Fa uns dies es va celebrar l’Asexual Awareness Week (Setmana de Conscienciació dels Asexuals), que cada tardor s’organitza a diferents capitals del món per potenciar la “visibilitat” dels que decideixen viure sense sexe però sense renunciar a les relacions sentimentals. (…) Volen reconeixement, i volen que els ciutadans, a l’hora d’escollir una opció sexual (cosa que es fa en general a l’adolescència i no és fruit d’una elecció deliberada, tot i que ara sembla que sí), puguin marcar l’opció “sense sexe” al desplegable. Un desplegable que al seu torn té un subdesplegable, ja que els asexuals es divideixen en heteroromàntics, homoromàntics, biromàntics i demisexuals, uf. (…) Gran part dels joves ja no es plantegen l’opció sexual com una cosa natural o com una pulsió a la qual no han de renunciar ni poden fer-ho, sinó com una elecció possible en l’ampli supermercat global de les opcions sexuals. I com més n’hi hagi, millor, perquè la llibertat, diuen, és això: tenir al davant un munt d’opcions per poder decidir... Jo és que sempre em vaig imaginar els éssers lliures fugint de ser classificats. Me’ls imaginava sense nom, sense etiqueta, escapant-se del catàleg, quasi invisibles, renegant fins i tot del deure de decidir... En fi, suposo que només eren això: imaginacions meves.
