Joan Pere Viladecans
“L'esternut és un exabrupte, una cosa jocosa, alegre i banal; la tos és severa, anuncia gravetats i té una llegenda culta”
Entre la tos i l'esternut hi ha un món. Sent tan semblants acústicament, amb un mateix origen pulmonar i en la missió de propagar virus i miasmes, l'esternut i la tos no tenen res a veure. L'esternut és un exabrupte, una cosa jocosa, una expiració no prevista que preludia seqüeles benignes. A tot estirar un refredat, una al·lèrgia. Malgrat que no és aconsellable provar de reprimir-los, moltes persones ho intenten. Per fòbia? Superstició? Per civilitat? Fer-ho pot comportar conseqüències col·laterals: trencament de timpans, evisceració ocular, hèrnia inguinal... Les ventositats contingudes no porten res de bo. Tampoc les de les vies altes. La membrana pituïtària és molt senyora. Entre l'ehem i l'atxim, hi ha un matís d'urbanitat i cultura. A excepció feta dels poetes i trobadors medievals, que parlaven a l'home del mateix home, i de les seves coses, l'exercici esternudatori està mancat de literatura. I d'èpica. En tot cas en trobaríem algun rastre en les onomatopeies dels còmics (…). Hi ha qui esternuda en sèrie ("fins que no en faig deu no m'aturo"). Un esternudador solvent i addicte corre un cert risc d'exclusió social.
La tos és una altra cosa: anuncia gravetats. És respectable. I amb llegenda culta. De Thomas Mann a la veu popular "a este no hay quien le tosa". I és un llenguatge de matisos: el gargamelleig dels polítics quan menteixen, la tosseta seductora i insinuant, l'ehem que repunta una frase pedant, els accessos canins dels bronquítics amb passat, la crepitació del tòrax esqueixat, l'estossec de les senyoretes per merèixer... Un va al metge i li diu: "Tussi, si us plau", però mai: "Vegem com esternuda". Encara hi ha classes. I diferències. Semblants, per cert, a les que es donen a l'acte d'expel·lir els humors digestius, segons siguin per dalt o per baix. Les àvies diuen als nens: "Un pet fa gràcia, un rot fa fàstic". Considerant que l'esternut és alegre, banal i la tos, severa i greu, convindrem que tot en aquesta vida és qüestió d'estatus. I de prestigi.
Joan Pere Viladecans La Vanguardia, 31/5/2013
