La ginesta altra vegada!

8tv

Joan Pau Inarejos

Sí, la ginesta de Joan Maragall, la que ve al temps de la calor, qui ho havia de dir, va brotar en ple mes de desembre en un dels platós més freds de Catalunya. Va ser al caliu –és un dir– del debat electoral de les eleccions generals a 8tv, quan Gabriel Rufián (ERC), es va dirigir a Joan Carles Girauta (Ciutadans), com “el senyor Ginesta”. Passada la rialleta general, Rufián va rectificar, mentre un 9,3% de la nació veia envermellir la seva cara de coreà hipster. Ja se sap que l’humor involuntari els cors desglaça, i l’oportuna pífia primaveral fins i tot va estovar les faccions del seu contrincant jacobí, fins aquell moment molt concentrat en semblar un clon de Cavaller de la mà al pit de Domenikos Theothokopoulos.

No va ser l’única relliscada onomàstica de la nit, i cal entendre-ho: la política catalana és un immens joc de rol on els lideratges més estables són d’abans d’ahir. Heus aquí un tal Xavier Domènech (En Comú Podem), historiador amb aspecte de dibuix de Mariscal que intentava suplir amb erudició humanística les seves limitacions comunicatives. Tant, que es va fer un embolic amb els nombrosos casos de corrupció i es va referir al cas Minerva, “perdó, Mercuri”, tot excusant-se per l’abundància de “noms grecs” en aquests sumaris (Pretòria, Púnica...). Els nervis el van tornar a trair: en realitat són noms llatins, llatiníssims, proveïts d’aquest timbre militar consubstancial a la civilització romana (el seu possible equivalent grec seria el cas Hermes, i, francament, fa més per a una línia de perfums que per a la brega politicojudicial).

Però el lapsus amb més potencial narratiu va arribar amb la intervenció de Francesc Homs (Democràcia i Llibertat), qui va voler interpel·lar Jorge Fernández Díaz (PP), però li va sortir “el senyor Fernández Teixidó”. Que despullat està l’inconscient davant d’una càmera! El prohom(s) sobiranista al·ludia al seu oponent amb el nom d’un company díscol del seu propi partit, Antoni Fernández Teixidó. Insuperable. En aquest punt, el ministre de la llei mordassa no es va mossegar la llengua i va replicar amb enginy i una agilitat inusitada: “no, aquest ja ha marxat de Convergència”. Rialles. Alguna temptativa d’aplaudiment. Competició de dentadures lluents entre Chacón i Homs. Somriure congelat de l’home del President, volent-se fondre com l'Olaf de ‘Frozen’. Diuen que hi fa molt fred, al plató del Cuní.