GEORGE LAKOFF
"Els progressistes pateixen d'hipocognició profunda"
Els conservadors poden apel·lar a un marc preestablert, aquell segons el qual els impostos són una xacra o una càrrega, que permet l'ús d'una expressió sintètica com allejuament fiscal. Els progressistes, però, no tenen un marc preestablert. Se'n pot parlar, però és força més laboriós, pequè no hi ha cap marc preestablert públicament, cap idea prefixada en la ment d'aquells a qui ens adrecem.
En les ciències cognitives aquest fenomen té un nom. S'anomena hipocognició, i es refereix a una mancança de les idees que es necessiten, la d'un marc relativament simple que es pugui evocar amb una o dues paraules.
El concepte d'hipocognició prové d'un estudi que va portar a terme a Tahití durant els anys cinquanta l'antropòleg Bob Levy, que també era psicoterapeuta. Levy s'ocupava d'esbrinar per què a Tahití hi havia tants suïcidis i va descobrir que els tahitians no posseïen el concepte de dol. El sentien. En vivien l'experiència. Però no tenien cap concepte ni cap terme per anomenar-lo. No el veien com una emoció normal. No hi havia rituals al voltant del dol. Ni practicaven cap teràpia, ni res per l'estil. Els mancava un concepte que necessitaven, i així, acabaven suïcidant-se massa sovint.
Els progressstes pateixen d'hipocognició profunda. Els consevadors en patien. Quan Goldwater va perdre les eleccions de 1964 tenien molt pocs dels conceptes que tenen avui. En els quaranta anys que han passat d'ençà d'aleshores, els conservadors han acabant omplint els seus buits conceptuals. Els nostres, en canvi, encara hi són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada