Hem guanyat. I ara què?

VICENÇ VILLATORO

 "De vegades els exèrcits vencedors no estan alegres quan tornen a casa"

[El moment: una expedició de culés torna de París en tren després de la històrica victòria de la final de la Champions l'any 2006...]. El tren ha travessat la frontera a mig matí i ells han penjat les banderes a la finestra de guillotina, han apujat les lliteres per poder xerrar en rotllana als seients entapissats i s'han abocat a estones al passadís o a la finestra del compartiment per mirar enfora i per saludar els pobles somrients per pon passava la comitiva. De vegades els exèrcits vencedors no estan alegres quan tornen a casa. Després de l'excitació de la batalla, no se saben avenir a les regles de la pau i al tedi de cada dia i enyoren el temps en què les coses es resolien en un instant, per bé o per mal, a cops de violència i d'atzar. L'Odissea, de fet, va d'això. Els herois no sempre tenen ganes de tornar i s'entretenen pel camí, amb qualsevol excusa.

- Tornar sempre és una derrota. La victòria és anar-se'n i no tornar mai més, anar sempre endavant, no passar mai una altra vegada pel mateix camí -proclama, emfàtic, en Ramon, que hauria de passar aquesta tarda mateix per la feina, a una hora o altra.

- No és problema. Aquest tros del camí el vam fer a les fosques, de pujada -se'n riu l'Oriol.

VICENÇ VILLATORO, 'TENIM UN NOM' (PLANETA, PREMI RAMON LLULL, 2010)