Fotomuntatge del quadre 'Narcís' de Caravaggio (1597-1599) |
Joan Pau Inarejos
Els científics acaben de descobrir que el narcisisme és una fallada cerebral. Una troballa reveladora. Tancar-se en el jo, enamorar-se de la pròpia imatge, no és pas senyal de fortalesa, sinó que indica, literalment, una falta de matèria grisa. Segons s'ha pogut demostrar, els narcisistes patològics tenen una escorça més prima a la regió on es produeixen els sentiments compassius. Els incapacitats per a l'empatia estan avariats.
Això no fa sinó donar la raó a la saviesa popular, que sempre ha atribuït la màxima vacuïtat a qui presumeix en excés. Vanitat vol dir buidor. També és el diagnòstic dels psicòlegs, que no dubten del complex d'inferioritat que s'amaga a la rereguarda de Narcís. Un desert interior que es compensa amb florides autocomplaences. Cal recordar que la Reina de la Blancaneu no es contemplava serena, sinó turmentada. Insegura de manual, només esperava que el mirall li confirmés el que volia i necessitava escoltar. Una set ansiosa va portar fins a l'estany el personatge grec que dóna nom al mite, mentre la nimfa Eco provava endebades de cridar-lo per declarar-li el seu amor.
Poca broma amb els narcisos, perquè no són flor d'un dia. A parer del sociòleg Gilles Lipovetsky (‘L’era del buit’), aquest és l'autèntic trastorn del nostre temps, el que pren el relleu de les antigues histèries, amb aquelles lliteres i electroxocs aparatosos que avui són carn de mofa o de pel·lícula. El nou mal és silenciós. El jove admirant-se a la superfície del llac o de l'Iphone no desperta l'atenció de ningú. "La crispació neuròtica ha estat substituïda per la flotació narcisista. Impossibilitat de sentir, buit emotiu".
Lipovetsky comparava el narcisista amb un robot mal programat, que té un excel·lent software per a absorbir-se en si mateix però que al mateix temps encara desitja la intensitat emocional. I l'encertava. No estem fets per mirar-nos al mirall, sinó per mirar a través de la finestra. Només aixecant la vista descobrirem aquesta nimfa que ens reclama tímidament entre els arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada