No escriguis "mira'm" i mira'm

Quim Monzó

Del relat ‘Oldeberkoop’ a ‘Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury’ (1980)

...Tu vinga a escriure. És com si no sabessis fer res més. ¿Que et serveix per res? ¿Què escrius, si es pot saber? A veure... Ets boig. ¿Per què escrius tot el que dic? És a dir: que ni tan sols t'empesques el que escrius, sinó que de fet et puc ordenar escriure una cosa o una altra; i escriuràs únicament allò que jo decideixi. Escriu merda. Merda. No, ara ho llegia. Ep, para. Ets boig. Escriu només el que et digui que escri... He! Has escrit mitja paraula; bé. Si ara callo, no escriuràs res: ¿deixaràs un espai en blanc o posaràs un punt i a part? A veure... Bah: has posat punts suspensius: ets molt poc original: ja ho has fet abans, això. ¿Mai no poses punt i a part? Posa un punt i a part. Ara. M'emprenya que no em facis cas. Escrius per no parlar. [...] La comunicació entre les persones és una cosa si més no interessant, i que ajuda a fer passar l'estona. ¿No ho has pensat mai? Mira'm als ulls. Mira'm. No escriguis mira'm i mira'm. No: no escriguis no escriguis "mira'm" i mira'm i mira'm. No: no escriguis no: no escriguis "no escriguis 'mira'm' i mira'm" i mira'm i mira'm. Deixem-ho córrer. Ara callaré perquè no escriguis res més i m'hagis de mirar o, si no, avorrir-te.