per JOAN PAU INAREJOS
Nota: 6
Falten dos mesos per al referèndum que ha de decidir sobre la continuïtat d'Escòcia al Regne Unit i l’última producció cinematogràfica sorgida d’aquestes terres sembla una crida al relaxament dels esperits. En castellà en diuen templar gaitas, però aquí corre perill de semblar un acudit dolent. Bon rotllo, take it easy i no li demanis més a un musical de bons sentiments.
Amb el polsim just de dramatisme i les infal·libles històries de conflicte-conciliació familiar, arriba l'adaptació de l'espectacle teatral basat en les cançons de The Proclaimers. No hi falten les notes trempades d'aquell I'm gonna be (500 miles), que molts profans associem als anuncis de Retevisión de finals dels anys 90, quan s'anunciava als quatre vents que s'havia acabat el monopoli de les telecomunicacions (i per fi la nostra veu podria recórrer cinc-centes milles per comunicar-se sense obstacles amb els nostres éssers estimats).
La pel·lícula de Dexter Fletcher aposta clarament per les emocions blanques i sense arestes: romanticisme, amistat, enyorança i un localisme ben entès, que s'alimenta de cartes from America i festejos amb nòvies angleses. Tot el repartiment compleix amb aquest encàrrec desdramatitzador. Més enllà de les cançons, amenes i boniques, la història fa una certa flaire pretèrita, de quan els finals feliços encara eren la norma i teníem una fe cega en els personatges: els demanàvem que creguessin més en l'amor i la família que no pas nosaltres.
En aquest sentit, 'Sunshine on Leith' no busca res més que el nostre corrent de simpatia cap al matrimoni veterà que sent com li trontollen els fonaments (convincents Peter Mullan i Jane Horrocks) o cap al parell d'amics que saltironen pel carrer en tornar de l'Afganistan (la lírica juvenil de la guerra, una altra candorosa antigalla). Amable i amb la cara rentada, com un 'Cuéntame' amb faldilla de quadres, arrencarà somriures i algun rampell de nostàlgia per aquell món on et podies sentir com a casa.
‘SUNSHINE ON LEITH’, DE DEXTER FLETCHER
MÉS INFORMACIÓ I CRÍTIQUES DE LA PEL·LÍCULA A FILM AFFINITY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada