Què és l'eurovinyeta?

Ferran Sáez Mateu

‘Ara’, 02/07/2014

(…) A la majoria de diaris que llegeixo, de ràdios que escolto i de teles que veig, gairebé ningú no ha considerat oportú explicar-me què era això de l’ eurovinyeta (…) Pel context, crec haver inferit que es tracta d’una taxa que s’aplicaria a vehicles pesants de transport de mercaderies a la xarxa viària europea. Repeteixo que això ho he deduït d’una manera vaga i aproximada: ningú no m’ho ha explicat, i jo no tinc l’obligació de conèixer els argots dels altres (ni els altres de conèixer els meus). (…)

D’argots n’hi ha a tot arreu. (…) El que no té justificació, el que delata l’existència d’alguna cosa semblant a una casta, és el fet d’elevar una denominació gremial a la categoria de llenguatge normatiu. En aquest cas, el gremi passa a ser percebut, i amb raó, com una casta. (…)

El rerefons de l’assumpte, en canvi, té més importància. De fet, explica la puixança actual dels populismes de dretes i d’esquerres, separats per una línia cada cop més primeta. Tenim dos extrems: d’una banda, el d’una suposada casta que s’expressa crípticament, amb el seu propi dialecte autoreferencial; de l’altra, els d’uns suposats justiciers populars “que diuen les coses pel seu nom”. En aquest precís context, “dir les coses pel seu nom” significa exactament simplificar els conceptes, emocionalitzar els debats i adular el votant explicant-li el que vol sentir, no el que hauria de sentir. Tot just enmig d’aquests dos extrems existeix -existia?- una possibilitat que sens dubte resulta poc llampant o atractiva, però que ajuda a crear societats d’adults ben informats. Són els que després podran actuar responsablement i racionalment, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. (…) la funció social dels mitjans de comunicació consisteix a informar honestament; i la seva funció política és fer de contrapès del poder, no imitar-ne el llenguatge.