por JOAN PAU INAREJOS
Nota: 4
Quan escrius, dirigeixes i interpretes alhora una pel·lícula pots escampar la sospita que intentes fer una sessió de psicoanàlisi amb tu mateix i càmeres en lloc de divans. És com aquell acudit, carn de Twitter: “Avui no parlarem de mi, sinó de vostè. I parlant de vostè, què pensa de mi?”.
Aquesta sembla la filosofia del còmic francès Guillaume Gallienne, qui fa tots els papers de l’auca en aquesta, diguem-ho així, autobiografia ficcionada, o pallassada de no-ficció, on, perquè no hi hagi cap dubte de la seva frenesia freudiana, fins i tot interpreta la seva mare.
Davant aquest autoconsultori sexual, el públic pot tenir una certa sensació que hi sobra. És el primer cineasta que parla de si mateix? Esclar que no. Molts ho han fet meravellosament i ens han arrencat llàgrimes o rialles sinceres. Els autorretrats de Rembrandt són obres mestres, la narrativa moderna no s’entendria sense la literatura del jo.
Tanmateix, Gallienne no fa riure, ni plorar, ni tan sols reflexionar, malgrat el gir interessant que deixa insinuat sobre el gènere de les sortides de l’armari. Llàstima que la pel·lícula no se centri més nítidament en aquesta subversió de rols, en comptes de rabejar-se en una successió de monòlegs pedants i barbotejos suposadament graciosos.
No s’acaba d’entendre, francament, perquè els nostres amics de l’Hexàgon han premiat amb cinc premis Cèsar aquesta mala còpia d’Almodóvar i Woody Allen, passada pel túrmix d’El Club de la Comèdia. El petit Guillem, i que ens perdoni Lluís XIV, sembla el bufó perfecte d'una certa França divina i intel·lectualoide, enamorada d'ella mateixa... de vegades no enyorem viure en el "nord enllà".
‘LES GARÇONS ET GUILLAUME, À TABLE!’, DE GUILLAUME GALLIENNE
MÉS INFORMACIÓ I CRÍTIQUES DE LA PEL·LÍCULA A FILM AFFINITY
MÉS INFORMACIÓ I CRÍTIQUES DE LA PEL·LÍCULA A FILM AFFINITY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada