Se t'exigeix aprendre a riure. Has d'aconseguir captar l'humor de la vida, l'humor negre d'aquesta vida. Però naturalment estàs disposat a tot, en aquest món, llevat d'allò que realment se t'exigeix! Estàs disposat a apunyalar noies, estàs disposat a deixar-te executar amb tota solemnitat i estaries, segurament, també disposat a martiritzar-te i flagel·lar-te durant cent anys. Oi que sí?
Oh, sí, de tot cor.
Evidentment! Podem comptar amb tu, el magnànim, per a totes les cerimònies estúpides i mancades d'humor, per a qualsevol cosa patètica i mancada de gràcia! Amb mi, però, no hi comptis, no dono ni cinc cèntims per totes les teves penitències romàntiques. Vols que t'executin, que et tallin el cap, ets una fera! Per aconseguir aquest ideal idiota, ets capaç de cometre deu assassinats més. Covard, vols morir en comptes de viure. Dimoni, però sí precisament has de viure! Bé que t'ho mereixeries de ser condemnat a la pena més gran.
I quina pena seria aquesta?
Per exemple, podríem ressuscitar la noia i obligar-te a casar-t'hi.
A tant no hi estic disposat. Seria una desgràcia.
Com si no fos prou desgràcia tot el que has fet fins ara! Però ara s'ha d'acabar tot això del patetisme i dels assassinats. Sigues raonable d'una vegada! Has de viure i aprendre a viure. Has d'aprendre a escoltar la maleïda música de la ràdio de la vida, a respectar-ne l'esperit, i a riure't de la seva gresca. I prou, ningú no t'exigeix res més.
I si digués que no? I si, senyor Mozart, li negués el dret a disposar del llop estepari i a intervenir en el seu destí?
En aquest cas et suggeriria que et fumessis una altra de les meves cigarretes.
Hermann Hesse, El llop estepari, 217
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada