La paraula de moda a la política catalana té aires anglesos. A finals dels 90, un jove primer ministre arribava a Downing Street amb la promesa de trobar un camí del mig entre el liberalisme i la socialdemocràcia. Els serveis de l’estat del benestar han de ser públics i universals, però ningú diu que no els puguem encarregar a una empresa privada. Mentre et posin la injecció, tu no miris si te la posa l’Estat o un senyor que es lucra amb els avatars de la teva salut. Tony Blair dixit.
A Catalunya, la retòrica de la tercera via ha arrelat en un terreny especialment abonat per a les invocacions abstractes. Aquí fa temps que busquem la “centralitat”, col·loquem “línies vermelles” i alertem de la “desafecció” amb la mateixa desimboltura de qui demana que li passin la sal (i després ens queixem que no ens entenen). Com a especialistes en argot, no podíem deixar de fer la nostra adaptació nacional del terme: tercera via, ni independència ni autonomia. Duran i Lleida dixit.
L’apel·lació a les coses terceres crea un estat de fascinació al cervell, perquè l’obliga a pensar quina és la primera i quina és la segona. Com tots els mots poc transparents, aquestes nocions tenen el prestigi de no ser enteses a la primera, i així encobreixen realitats incòmodes o poc clares. D’un temps ençà el Tercer Sector ve designant una etèria regió intermèdia entre el sector públic i el privat, per a allò que sempre havíem conegut com el voluntariat. Asèptic i professional, Tercer sector ens estalvia connotacions caritatives. Molt més veterana, la tercera edat genera autèntics problemes existencials per determinar on acaben la primera i la segona. Per no parlar del Tercer Món, que ha quedat definitivament en terra de ningú després que els dos primers morissin amb el Mur de Berlín. No hi ha vells, no hi ha pobres. Hi ha tercers.
El pitjor és que la mateixa vida personal s’ha deixat contaminar per aquesta propaganda contra les paraules concretes, per aquesta fórmula ordinal que supleix aclariments enutjosos. Quan la teva parella et diu que hi ha una tercera persona, ja pots anar fent via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada